«Retrats d’infants», és l’ex­po­si­ció co­men­ça­da per Car­les Sin­dreu i Pons (1900-1974) durant els anys trenta del segle XX amb el títol de «Sis retrats en cèrcol», embrió d’un pro­jec­te més am­bi­ci­ós que no arri­bà  a materialitzar i que ha­via de dur per tí­tol «Trenta minuts de llan­ter­na mà­gi­ca». La col·lecció la  va anar ampliant al llarg de la seva vida i consta de 63 fo­to­gra­fi­es, re­trats d’in­fan­te­sa d’escriptors i per­so­nat­ges per­ta­nyents al món de la in­tel·lec­tua­li­tat dels anys 30 i que des­prés la majoria han es­de­vin­gut els per­so­nat­ges més significats de la cultura del país (J.V. Foix, C. Riba, A. Ber­tra­na, A. Fer­rant, C. Albert, J. Ala­ve­dra, S. Gasch, entre d’al­tres). Tots ells, coin­cidiren amb Sindreu en al­gu­na de les múl­ti­ples ocupacions i iniciatives que instigà i du­gué a ter­me al llarg de la seva vida i molts l’ho­noraren amb la seva amistat incondicional i du­ra­do­ra.

Amb el títol A mitja veu, l’exposició dels retrats es presentà a Girona, del 22 al 29 de setembre de 1996,   i  des­prés a Barcelona, a la Galeria EUDE els mesos de maig i juny de 1997.